SEMIIDÈNTICS

(Angle editorial, 2021)
Novel·la: adulta
Estil literari: narrativa
Llengua: català
Gènere: nouvelle, novel·la psicològica

L’Ari i l’Aran lluiten constantment contra una sensació de mancança, com si els faltés alguna part d’ells mateixos. Ella, l’Ari, compon cançons sobre els seus sentiments i inquietuds: soledat, incomprensió, absència, boira. Tot i que només té dinou anys, està triomfant arreu amb els seus raps estripats i punyents. Ell, l’Aran, és ballarí i dalt de l’escenari és la mescla perfecta de força i delicadesa: el seu cos busca connectar-se amb el món, amb algú. Tot i que només té dinou anys, les millors companyies de dansa el volen contractar.

Amb un estil alhora líric i directe, Muriel Villanueva ha trenat la història de dos joves que es busquen, que es qüestionen la seva identitat, la seva realitat sexual i els seus orígens, i que senten el mateix buit. Però cap dels dos no sap que l’altre existeix.

Llegeix-ne un fragment.

«Fascinada per la literatura hipnòtica de la Muriel Villanueva des de La gatera. M’he empassat Semiidèntics d’un glop. Sensacional.»

Izaskun Arretxe, Institut Ramon Llull.

«Llisca com cul per tobogan. M’encanta el registre de cada personatge i com es va embolicant la troca.»

Ramon Erra, escriptor.

«Un llibre que us recomano, d’una enorme sensibilitat, amb molta consciència de vida i de la cerca constant. I com la millor literatura et fa plantejar preguntes.»

Pere Francesch, periodista.

«Una brutalitat d’obra. Una de les millors novel·les d’enguany.»

Jordi Folck, periodista i escriptor.

«És remarcable la valentia amb la qual l’autora ha donat veu a individus de diferents generacions, classes socials, gèneres i interessos, sense mostrar una particular comoditat amb cap d’ells, sense afavorir o degradar la percepció d’un per sobre o sota la de la resta. Tots el personatges són ambivalents, tenen llums i ombres, una interioritat complexa per la qual pateixen i amb la què es troben en constant i infeliç lluita. Aquest món interior es manifesta de manera ben diferent en cada cas, però sempre amb una forta coherència amb el context vital i social que els envolta. No estableix una jerarquia entre personatges simples i complexos, sinó que més aviat reafirma la complexitat de tots mostrant la seva simplicitat des de la més pura cruesa. Despulla les convencions i els llenguatges per mostrar la nuesa individual, els instints primordials que equiparen a tots.»

Anaïs Bedmar, Núvol.

Premsa

ENTREVISTA

amb Pere Francesch a

ACN.

Punxa aquí.

ENTREVISTA

amb Xavi Aliaga a

El Temps.

Punxa aquí.

ENTREVISTA

amb Jordi Folck a

Onda Cero.

Punxa aquí.

ENTREVISTA

amb Núria Juanico a

Ara Llegim

Punxa aquí.

Què diuen els lectors

«La Muriel Villanueva és tan bona! Amb quina valentia afronta la literatura. No us perdeu això, feu-vos el favor.»

Imma Muñoz, periodista i professora.

«Novel·la delicada i intimista que es llegeix pràcticament d’una tirada, sense aturador. Amor en estat pur. Tot un encert.»

Jordi Sanuy, periodista.

«Llegit en una tarda. Pairé durant dies. Com m’agrada el que escrius, Muriel Villanueva.»

Noemí Rodríguez, periodista.

«Un cop més demostra que té un estil propi. És una autora que es defineix, autoficcioni o no, per saber enfocar temes sense jutjar, mostrant les debilitats i les fortaleses de cada personatge. Les seves històries queden ben endins, les seves paraules fan créixer.»

Mar Font, escriptora.

«M’he menjat el llibre, non stop, d’una tirada. Tantes veus i totes atrapen.»

Ester Enrich, escriptora.