DUNES. DIARI D’UN ALTRE ESTIU

(Babulinka Books, 2019)
Il·lustrat per: Ferran Orta
Premi Llibreter 2020
Novel·la: juvenil
Estil literari: narrativa
Llengua: català, castellà
Etiquetes: transsexualitat, dol, família, escriptura, amistat, empatia
Recomanat per a: cicle superior d’educació primària, educació secundària

Ja fa dos anys que escric aquest diari i em sembla que ha esdevingut meu segon millor amic. El primer segueix sent el Max; ara que tenim catorze anys, la nostra amistat ha madurat però l’amor que sento per ell s’està posant interessant i… una mica complicat. A més, no hi ha qui desenganxi la mare del Manel, que té un fill petit, i a sobre l’avi Ignasi s’ha enamorat. Per si tot això fos poc, el poble està en perill: una empresa promotora es proposa de canviar greument el preciós paisatge de Dunes; la nostra colla baliga-balaga, però, hi té molt a dir!

Continuació de Duna. Diari d’un estiu.

Visita la traducció al castellà.

«Un diari que esperàvem molts lectors, segona part de Duna, però que es pot llegir de manera absolutament independent. Dunes enganxa igualment als lectors perquè és un llibre fantàstic. Una lectura molt recomanable, d’una autora, la Muriel Villanueva, que jo crec que és molt més que reconeguda, ja.»

Anna Guitart, Els matins de TV3.

«Us proposo una novel·la juvenil excel·lent, una història iniciàtica, un clam a la bella adolescència i al despertar de la consciència ecològica. […] És, sense cap mena de dubte, una escriptora que qualsevol que s’estimi els llibres i les bones històries ha de llegir.»

Sílvia Cantos.

«Si la Muriel Villanueva ho ha tornat a fer es diu i punt. El repte de fer una segona part de Duna no era fàcil. Trenar tants temes, que flueixin, que atrapin, que et facin tornar al teu jo adolescent, que no puguis deixar de llegir… La bona literatura no té edat, però si teniu joves a prop, doneu-los aquest llibre. Fantàstiques il·lustracions de Ferran Orta.»

Fe Fernández, L’Espolsada llibres.

«Dunes, per definició, és encara més que Duna. […] Tot plegat, manifestacions de la mateixa pulsió vital: estimar i que t’estimin. La matèria primera és una veu en primera persona creïble, sense pèls a la llengua, que descobreix el món a mesura que el qüestiona (o a l’inrevés), coherent i que deixa anar, sense estridències, desenes de frases per assaborir.»

Joan Bustos, Clijcat.

Premsa

ENTREVISTA

amb Sílvia Cantos a

Històries, Ràdio Argentona

Punxa aquí.

REPORTATGE

a L’INFO K

Súper 33

Punxa aquí.