MOTRIL 86

(A tot vent, Proa, Edicions 62, 2013)
Novel·la: adulta
Estil literari: narrativa
Llengua: català
Gènere: autobiogràfica, autoficció
Comprar llibre electrònic

L’any 1986 la Mar, de deu anys, comença unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà exerceix de professora i comparteix pis davant del mar. El trajecte en cotxe juntes, en què recullen un jove autoestopista descarat, canten cançons de la Martirio i l’Alaska i es discuteixen per qualsevol ximpleria, és una prova de foc. L’estada a la costa de Granada, on la Mar fa noves coneixences, és una intensa aventura d’iniciació als sentiments i a la vida.

«Quant a la tècnica, el resultat és impecable, potser el més brillant i agosarat assolit fins ara per Villanueva, un tour de force incontestable. Per culpa d’aquesta mateixa primacia formal, però, hi haurà qui pensi que Motril 86 és també la més racional de les obres de l’autora. Més brillant que altres, sí, i per això mateix més freda. Una obra que obre una gatera a La gatera.»

Ricard Ruiz, El País, Quadern – Catalunya.

«Muriel Villanueva és de les que no es conformen, fuig de les convencions, rebutja els llocs comuns de la narrativa tradicional i oposa als plantejaments ordenats i persuasius el moviment incert i inquietant.»

Anna M. Gil, La Vanguàrdia.

«Estem davant d’una història refrescant, punyent, amb bona dosi de tendresa i amarada d’estimació. Amb una estructura modèlica de situacions viscudes, amb fets concrets, alternant passat i present, que permet aportar una visió també social i sociològica dels canvis viscuts els darrers 40 anys. Una evolució ben retratada a través de la influència musical, les modes, la droga, el sexe i l’evolució dels costums, queden plasmats amb petites espurnes de vida que ajuden a completar el relat. Un llenguatge clar, nítid, directe, amb humor i sense concessions. Una literatura que et fa estimar més la vida.»

Jordi Capdevila, El Punt Avui.

«Conduït tot això amb una prosa desimbolta, fresca, amb humor i lirisme. Sense oblidar un moment de gosadia expressiva, com l’aparició de la cantant Alaska, on barreja el desig i la fantasia amb diversos talls temporals. Tot plegat, una proposta altament suggestiva que a partir d’ingredients biogràfics ens du a un altre àmbit estètic, ple d’estímuls, on sobresurten els personatges de Paula i de Mar, tota una troballa, que es projecten més enllà de la lectura.»

Frascesc Calafat, El País, Quadern – País Valencià.

«Tot plegat, una intensa i bella història perfectament construïda, entre el passat i el present, entre la realitat i la ficció, d’un món de sentiments profunds, desmitificats, que condueixen a l’alliberament personal.»

Isabel Robles, El Levante.

«La fortalesa de Motril 86 rau, més que en la potència de la història, en la frescor d’una prosa que combina lirisme i humor, rigor i esperit innovador. I que tracta la llengua i el mateix relat amb una deliciosa actitud de llibertinatge. L’altre punt fort és el perfil d’uns personatges (gran, la xiqueta protagonista) que travessen la dermis del lector i perduren.»

Xavier Aliaga, El País, Quadern – País Valencià.

«La manera de jugar amb la memòria, i d’entreteixir-la amb el present, de Muriel Villanueva és diferent i no gaire apartada dels endimoniats recursos que va demostrar amb la celebrada La gatera (2012), premi Just Casero. Tan sols que aquí es desdobla amb la dona actual, que es planteja la maternitat, i la nena de deu anys, educada per dues mares, que s’obre a les complexitats del món adult durant una estada a Motril, immersa en el mostrari humà tan pintoresc de la posttransició.»

Isidre Grau, El Punt Avui.

«El personatge de la Mar no té biaixos ni esquerdes i el seu petit món configura el pal de paller de Motril 86. Amb els límits difusos entre la realitat i la ficció, Villanueva atorga a l’escriptura el poder de retornar al passat per refer-ne els passos i modular la pròpia existència.»

Núria Juanico, Llibres per llegir.

Premsa

ENTREVISTA

amb Núria Juanico a

Núvol.

Punxa aquí.

RESSENYA

de Sílvia Cantos a

Us Recomano.

Punxa aquí.

ENTREVISTA

de Xavi Aliaga a

El País.

Punxa aquí.

ENTREVISTA

amb Jordi Nopca a

Ara Llegim.

Punxa aquí.

ENTREVISTA

amb Rosa Gil a

Ràdio 4.

Punxa aquí.

ENTREVISTA

amb Sílvia Cantos a

Històries.

Punxa aquí.

BOOKTRÀILER

a Vimeo.

Punxa aquí.

Què diuen els lectors

«Aquesta reivindicació –que la Mar fa tant especial- em cal tant. He rigut, m’he parat a pensar per què, m’he mirat des de la Mar. Una història envoltada pel mediterrani que ens és comú: el sol, el mar i el blau brillant enlluernen la història. I com mirem les nostres mares, els nostres pares. Com els vèiem llavors i com els veiem ara.

Un plaer llegir-te.»

Jordi Belda.

«Tornant amb tren just he acabat Motril 86. És com un bombó d’aquests moderns: dolç amb alguns grans de sal. Impressionant. Ah! I sóc molt fan del Flores!»

Clara Palomero.

«Algú escriu millor que Muriel Villanueva? Llegeix Motril 86 i després em parles.»

Javi Agudo.

«T’escric perquè ahir em vaig acabar Motril 86 i t’haig de dir que m’ha agradat molt. És el llibre més personal que t’he llegit i el més complex. Molt rodó, sí senyora. L’he estat deixant reposar durant setmanes a la prestatgeria, esperant el moment de tornar a Motril. I l’he llegit tot assegut al pati del cortijo, mentre contrastava els tres motrils: el meu, el de la Mar i el teu.»

Josep Duran Relat.

«Precisament ahir vaig acabar Motril 86 i aprofito per dir-te que em va encantar. Molt, molt. Tot i que jo sóc del 84 i sóc més nena de principis dels 90, m’he sentit identificada amb moltíssimes coses. Ha sigut un viatge a la meva infància, també… A més, durant tota la lectura em sentia a dins de cada escenari. Els visualitzava completament. Només et volia fer saber que m’has fet passar una estona d’allò més nostàlgica i sensacional.»

Elisenda Solsona.

«Fa un parell de dies que vaig acabar de llegir Motril 86, i m’ha fet passar molt bones estones. Crec que el que més m’ha agradat del llibre són els detalls. Vull dir que m’ha ajudat a entendre el pes que tenen els detalls per construir universos consistents i creïbles. La música, els personatges, la roba que porten, la pulsera de fils, les sabatetes, el menjar. Realment he tingut la sensació d’habitar el món del llibre, de caminar-hi, de veure’l i sentir-lo. I ara m’ha quedat a dins.»

Romina Queralt.