«Vaig començar un diumenge a primera hora de la tarda i a la nit ja l’havia acabat. No em vaig poder aixecar del sofà. El ritme de la seva prosa em van atrapar completament i segurament hauria trigat menys a acabar-lo si no fos perquè a cada dues o tres pàgines havia d’aturar-me i rellegir el fragment per tornar-lo a assaborir. Sabeu de què parlo, oi? Quan et sents completament identificada amb la història i saps que les reflexions que estàs llegint et serviran en un moment o altre i necessites subratllar-les. La protagonista parla sobre la maduresa, les relacions de parella i la descoberta d’una mateixa. Reflexions que s’intercalen amb una història inquietant, visceral i poètica. S’ha convertit, sens dubte, amb un dels nostres llibres de capçalera.»

Elisenda Solsona, escriptora.