Baracoa no és un llibre. Són dos. I és també un projecte de pel·lícula basada en un llibre que està dins un llibre i que ha de ser el gran salt d’un personatge perdut. L’Edgar Noi, un actor de pel·lícules taquilleres, acaba de llegir El tallista i engega la relectura amb el propòsit ferm de portar el llibre al cinema i invertir-hi una fortuna. Mentrestant, el Ròmul Perarnau, un tallista de fusta octogenari, encara paeix el goig d’haver vist la seva biografia escrita per la seva néta i publicada per una petita editorial valenciana. En la seva tossuderia comença el viatge de tots dos cap a Baracoa, un nom que en aquestes pàgines significa més que un poble de Cuba i que una cançó d’Antonio Machín, aunque no haya carretera.