Semiidèntics

(Angle editorial, 2021)

L’Ari i l’Aran lluiten constantment contra una sensació de mancança, com si els faltés alguna part d’ells mateixos. Ella, l’Ari, compon cançons sobre els seus sentiments i inquietuds: soledat, incomprensió, absència, boira. Tot i que només té dinou anys, està triomfant arreu amb els seus raps estripats i punyents. Ell, l’Aran, és ballarí i dalt de l’escenari és la mescla perfecta de força i delicadesa: el seu cos busca connectar-se amb el món, amb algú. Tot i que només té dinou anys, les millors companyies de dansa el volen contractar.

Amb un estil alhora líric i directe, Muriel Villanueva ha trenat la història de dos joves que es busquen, que es qüestionen la seva identitat, la seva realitat sexual i els seus orígens, i que senten el mateix buit. Però cap dels dos no sap que l’altre existeix.

Vols tastar-lo?

Què se’n diu?

Izaskun Arretxe, Institut Ramon Llull: «Fascinada per la literatura hipnòtica de la Muriel Villanueva des de La gatera. M’he empassat Semiidèntics d’un glop. Sensacional«.

Pere Francesch, periodista: «Un llibre que us recomano, d’una enorme sensibilitat, amb molta consciència de vida i de la cerca constant. I com la millor literatura et fa plantejar preguntes».

Jordi Folck, periodista i escriptor: «Una brutalitat d’obra. Una de les millors novel·les d’enguany».

Imma Muñoz, periodista i professora: «La Muriel Villanueva és tan bona! Amb quina valentia afronta la literatura. No us perdeu això, feu-vos el favor«.

Anaïs Bedmar (Núvol): «És remarcable la valentia amb la qual l’autora ha donat veu a individus de diferents generacions, classes socials, gèneres i interessos, sense mostrar una particular comoditat amb cap d’ells, sense afavorir o degradar la percepció d’un per sobre o sota la de la resta. Tots el personatges són ambivalents, tenen llums i ombres, una interioritat complexa per la qual pateixen i amb la què es troben en constant i infeliç lluita. Aquest món interior es manifesta de manera ben diferent en cada cas, però sempre amb una forta coherència amb el context vital i social que els envolta. No estableix una jerarquia entre personatges simples i complexos, sinó que més aviat reafirma la complexitat de tots mostrant la seva simplicitat des de la més pura cruesa. Despulla les convencions i els llenguatges per mostrar la nuesa individual, els instints primordials que equiparen a tots».

Jordi Sanuy, periodista: «Novel·la delicada i intimista que es llegeix pràcticament d’una tirada, sense aturador. Amor en estat pur. Tot un encert.» (blog)

Noemí Rodríguez, periodista: «Llegit en una tarda. Pairé durant dies. Com m’agrada el que escrius, Muriel Villanueva».

Mar Font, escriptora: «Un cop més demostra que té un estil propi. És una autora que es defineix, autoficcioni o no, per saber enfocar temes sense jutjar, mostrant les debilitats i les fortaleses de cada personatge. Les seves històries queden ben endins, les seves paraules fan créixer.» (blog)

Ester Enrich, escriptora: «M’he menjat el llibre, non stop, d’una tirada. Tantes veus i totes atrapen.»

Laia Aguilar, escriptora: El Punt Avui

Entrevistes

Pere Francesch (ACN): Muriel Villanueva: «Tots portem a dins una masculinitat i una feminitat que es complementen». L’escriptora publica «Semiidèntics», una novel·la sobre dos bessons que desconeixien la seva existència.

Núria Juanico (Ara Llegim): Bessons solitaris a la recerca de l’altra meitat

Xavi Aliaga (El Temps): “Les persones mancades tendim a buscar el que falta en l’art”.

Jordi Folck (Onda Cero), a partir del minut 33.