Digueu-me Ju

(La Galera, 2020)

La Judit no s’ho pot creure, que tot això li estigui passant a ella. L’han expulsada de l’institut, el seu xicot l’ha deixada i els pares acaben de donar-li una notícia que farà trontollar els fonaments de la seva identitat.

El viatge des de la seva ciutat fins a un poblet estrany amagat entre muntanyes serà el començament d’una recerca tan màgica com inquietant. Una família insòlita però acollidora i un noi desconcertant l’acompanyaran mentre prova de descobrir els seus orígens, amagats a les profunditats d’un pantà tenebrós però enlluernador.

El bullying vist des d’una part nova: la de l’abusadora.

Què se’n diu?

Joan Bustos, Revista Faristol (ClijCAT): «Semblava difícil no ja superar-se, sinó tan sols mantenir el nivell després de les celebradíssimes Duna (Diari d’un estiu) i Dunes (Diari d’un altre estiu). Però així ha estat, en opinió de qui signa aquestes línies. L’únic punt en comú entre aquestes tres magnífiques novel·les (que tant de bo es llegeixin, es comentin, es difonguin!) és un personatge femení polièdric, ric i complex, que ens explica com es construeix sota la nostra mirada.»

Paraula de Mixa: «Des del començant, Digueu-me Ju t’atrapa amb capítols molt breus que et toquen la fibra. Descriuen abstractament -però amb una precisió quirúrgica-  l’embolic incomprensible que poden ser els sentiments. A més, les seves descripcions són poètiques, delicades i peculiars.»

Sílvia Cantos: «Com totes les històries de la Muriel, les emocions i els sentiments dels personatges estan excel·lentment retratats i la càrrega social, la converteix en una lectura molt recomanable per als joves que fàcilment es veuran reflectits en alguns dels personatges de la novel·la, a sí mateixos o a algun conegut.»

Clàudia Bookatú: «Muriel Villanueva no decep mai, té un gran do per representar la psicologia dels adolescents fins al punt que els seus personatges són pràcticament de carn i ossos. En aquesta ocasió, però, ens planteja un repte perquè la protagonista del relat, la Judit, és expulsada de l’institut després d’un acte d’assetjament molt cruel envers una altra alumna. A partir d’aquí, una sèrie d’esdeveniments acceleraran un sorprenent viatge per cercar la seva identitat així com per replantejar-se privilegis i prejudicis adquirits, tot plegat amb tocs de fantasia i humor. Malgrat que em sol costar entrar en les obres de realisme màgic, a 𝘋𝘪𝘨𝘶𝘦𝘮-𝘮𝘦 𝘑𝘶 la màgia és un element més de l’entorn rural i que li dona un caràcter més èpic al viatge introspectiu de la Judit. Una novel·la juvenil que t’atrapa gràcies al magnetisme dels personatges. Molt recomanable!»

Entrevistes

Amb Sebastià Bennasar, al Vilaweb

Amb Mònica Socias, a El Calaix

Amb Sílvia Cantos, a Històries