Després d’anys de flirteig amb la narrativa autoficcional, en la qual la família ha estat la temàtica principal, Muriel Villanueva despulla ara la part de la seva infància que, en caps de setmana alterns, vivia amb el seu pare. Lluny de l’homomarentalitat que descriu a diverses de les seves novel·les, ens brinda ara aquesta carta en vers, per no haver de parlar.