Eva Piquer, sobre El parèntesi esquerre

La prosa de Villanueva se m’ha arrapat endins.

Eva Piquer, sobre El parèntesi esquerreAra Llegim
Ricard Ruiz, sobre Motril 86

Quant a la tècnica, el resultat és impecable, potser el més brillant i agosarat assolit fins ara per Villanueva, un tour de force incontestable.

Ricard Ruiz, sobre Motril 86El País, Quadern, Catalunya
Isabel Robles, sobre Motril 86

Tot plegat, una intensa i bella història perfectament construïda, entre el passat i el present, entre la realitat i la ficció, d’un món de sentiments profunds, desmitificats, que condueixen a l’alliberament personal.

Isabel Robles, sobre Motril 86El Levante
Anna M. Gil, sobre Motril 86

Muriel Villanueva és de les que no es conformen, fuig de les convencions, rebutja els llocs comuns de la narrativa tradicional i oposa als plantejaments ordenats i persuasius el moviment incert i inquietant.

Anna M. Gil, sobre Motril 86La Vanguàrdia
Jordi Capdevila, sobre Motril 86

Estem davant d’una història refrescant, punyent, amb bona dosi de tendresa i amarada d’estimació. Amb una estructura modèlica de situacions viscudes, amb fets concrets, alternant passat i present, que permet aportar una visió també social i sociològica dels canvis viscuts els darrers 40 anys. Una evolució ben retratada a través de la influència musical, les modes, la droga, el sexe i l’evolució dels costums, queden plasmats amb petites espurnes de vida que ajuden a completar el relat. Un llenguatge clar, nítid, directe, amb humor i sense concessions. Una literatura que et fa estimar més la vida.

Jordi Capdevila, sobre Motril 86El Punt Avui
Marina Porras, sobre El parèntesi esquerre

Villanueva se’ns presenta com una autora madura que sap on va, que sap perfectament què fa quan escriu.

Marina Porras, sobre El parèntesi esquerreAra Llegim
Xavi Aliaga, sobre El parèntesi esquerre

Les novel·les de Muriel Villanueva tenen sempre quelcom de fresc i suggeridor, de punyent, ja siga pel que conta (La gatera), per la manera de contar (Motril 86) o per una combinació de tot plegat. Valors d’una veu narrativa singular, farcida de troballes lingüístiques i una intuïció trobe que innata per modelar les paraules i l’experiència, els fets viscuts i observats.

Xavi Aliaga, sobre El parèntesi esquerreEl temps

Reculls de premsa detallats a Llibres