Rut Sense Hac

(Columna, 2018)

Premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2017

A la venda el 16 de maig!

La Rut, una noia de setze anys d’una ciutat mitjana, comença els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. L’envolten un nou grup d’amigues, un amor que truca a la porta i un profund secret que arrossega des dels quatre anys i que mai no ha mostrat fora de les parets de casa seva: una llarga cicatriu i una cintura massa estreta li recorden cada dia, des del mirall, que li falta una part de si mateixa, un bon tros de Rut que un càncer es va emportar fa temps. La vergonya a mostrar el seu cos i la por al retorn de la malaltia l’assetgen, però la Rut aprendrà a mirar-los tots dos als ulls i plantar-los cara.

*

No tenia cap intenció de confessar-los el secret que havia aconseguit amagar fins a quart de secundària a tota la meva classe de tota la vida. Potser alguns devien recordar que als cinc anys havia desaparegut del  parvulari, o que als set havia tornat amb aquella perruca que els més valents provaven d’estirar-me, però mai no havien preguntat més del compte i jo no havia buscat racons sota els gessamins per fer-me entendre ni per les més íntimes. No m’arriscaria ara, davant de tres quasi desconegudes, a deixar que sospitessin l’existència de les meves cicatrius.

Què se’n diu?

Ha estat tot un plaer! Escrius molt bé i domines a la perfecció, brodes els registres i transmets les emocions de forma directa i pura. Dolors Millat

No tinc paraules per descriure l’allau de sentiments que Rut Sense Hac m’ha provocat mentre el llegia. Gràcies per tanta sensibilitat. Natàlia Ramos

Ja he pogut aconseguir un exemplar de Rut Sense Hac, de la Muriel Villanueva -best writer teacher ever-. L’he llegit d’una tirada. És emotiu sense empalagositats, amb un fons positiu i flueix molt bé. Natàlia Mazarredo

No he pogut parar fins acabar-la! És increïble com narres la història, com m’has fet empatitzar amb cada un dels personatges. La manera en què tractes els sentiments, tots tan ben triats! Mar Font

Acabada la Rut sense hac!!!! Plors i somriures dolços a parts iguals!!!! Felicitats!!!! Laia Asso

M’ha semblat una novel·la fantàstica, molt rodona. Sens dubte, mereixedora del premi que ha rebut. Des d’un bon principi empatitzes amb la Rut Sense Hac i vius i t’emociones amb ella. Me l’he llegida d’una tirada, enganxat al seu procés de superació, a la complicitat amb les amigues i al què passarà amb el Ruben. Felicitats!!! Xavier Zanuy

Com agraeixo una novel·la juvenil que parla de l’amor sense arrossegar els tòpics ultradolents que prediquen les que s’etiqueten de “novel·la romàntica d’adolescents”. Punyent i fresca. I escrita amb una riquesa literària plegada d’emocions que no et passen desapercebudes. – La meva iaia se l’ha llegit i només volia que no s’acabés. S’ha llegit el capítol final tres vegades. “L’he trobat magnífic!”, m’ha dit. I que li busqui novel·les com aquesta perquè se li passa el temps volant! Se l’ha polit amb dos dies! Mònica Farré

*

Us recomano (Sílvia Cantos): “La Muriel retrata amb veritable mestria l’experiència emocional tan traumàtica que suposa per a un infant, conviure amb una malaltia com el càncer. Un llibre que s’ha de llegir, per tot el que narra, per tot el que convida a reflexionar i per tot el que et fa sentir. Bravo, Muriel, ho has tornat a fer!”

La Vanguàrdia: “L’escriptora Muriel Villanueva va guanyar el VII Premi Carlemany 2017 per al Foment de la Lectura amb ‘Rut sense hac’ (Columna), que narra la història de la Rut, una adolescent que guarda un gran secret i és que va patir un càncer i té una enorme cicatriu a la cintura. Villanueva ha deixat ben clar que la novel·la no tracta sobre un càncer infantil, sinó que és “una novel·la sobre l’adolescència i també sobre la vida, la vitalitat i sobre sentir-se viu”. La història està inspirada en el cas d’una amiga de la Muriel que es diu Ros i que va ser diagnosticada d’un càncer infantil quan només tenia quatre anys. Ha reconegut que el càncer finalment “és una excusa” que cal superar per agafar una certa actitud de vida.”

Vilaweb (Sebastià Bennasar): “‘Com que la història que he explicat només és mig meva i l’altra meitat és de la Ros, durant el procés d’escriptura anàvem pensant què faríem amb els guanys, si és que en algun moment n’hi havia. Jo no vull guanyar res per explicar la meva malaltia, amb la meva meitat fes-ne el que vulguis, em va dir.’ I així, amb el mandat de la inspiradora de la història, Muriel Villanueva havia de pensar què fer amb els diners guanyats amb el premi. ‘M’he quedat la meva part, perquè sóc escriptora i vull viure d’escriure i, és clar, necessitava la remuneració de la feina feta. Però l’altra part, la meitat del guardó, he decidit donar-la a la secció oncològica de l’hospital materno-infantil de Sant Joan de Déu.’”

El Periódico: “La escritora ha indicado que, “a pesar de que el cáncer es el desencadenante de la historia”, no ha construido un “drama, sino una novela sobre la adolescencia, sobre la vida, la vitalidad, lo que significa sentirse vivos, aunque existan cicatrices”.”

Ara (Núria Juanico): “A aquests problemes interiors s’hi afegeix el fet que la Rut decideix guardar zelosament el secret de la seva malaltia. Villanueva explica que li interessava abordar el conflicte de la protagonista en l’adolescència perquè “és un moment de la vida molt potent per a tot allò que involucra els propis silencis”. L’amistat amb tres companyes de l’institut serà el detonant perquè trenqui el secretisme i expliqui una cosa que no ha explicat mai. “És una mena de sortida de l’armari que em recorda el moment de la meva adolescència en què vaig explicar als meus companys de classe que la meva mare tenia una parella dona”, assenyala l’escriptora. A banda de l’amistat, la novel·la se sosté també per una trama romàntica, la relació de la noia amb la seva família i el pes dels estudis en la seva vida. “Haver de fer-se una revisió cada dos anys per assegurar-se que el càncer no ha tornat és com una ombra que li impedeix comprometre’s -apunta Villanueva-. La Rut no creu en ella mateixa i té por de fer mal a la gent del seu voltant”.”

Nosaltres Llegim (Marta Gil): “Muriel Villanueva ha aconseguit allunyar-se de les novel·les romàntiques juvenils en les que els protagonistes pateixen com mai un amor impossible i determinat fatalment. Ha creat una història amb un rerefons que pesa en els personatges però ha aconseguit envoltar-la de positivisme, d’esperança i de llum, malgrat la malaltia.”

Entrevistes

Magí Camps, La Vanguàrdia

Xavi Aliaga, El Temps

Reportatge d’Ignasi Gayà, Telenotícies de TV3