Nines

(Les Males Herbes, 2017)

Les dotze nines d’aquest llibre, reals o simbòliques, de pell o porcellana, guarden cadascuna el seu secret. Observen la vida en silenci, des del seu prestatge, des del seu racó del món.

Amb l’estil àgil, directe i alhora poètic que la caracteritza, Muriel Villanueva ens presenta un recull de contes amb un nexe comú, el d’una intimitat truncada per la presència de l’altra, de la que mira, de la que no expressa, de la que calla qui és en realitat.

Què se’n diu?

Anna Guitart, Tria 33, Canal 33: “Dotze contents molt potens, que fan remoure. No en sortireu indemnes”.

Inés Mac Pherson, escriptora: “És el primer cop que llegeixo a la Muriel Villanueva, però no serà l’última. No només per la seva prosa, sinó perquè té una força i una valentia a l’hora d’escriure que cal destacar i aplaudir. De fet, fins i tot m’atreviria a donar-li les gràcies per sacsejar-ho tot.” “Aquest llibre m’ha semblat fascinant, arriscat, cru i ple de força. Una escriptura que ens endinsa en una intimitat real, densa i palpable, amb totes les ombres, amb tots els moments truncats: el dolor, la pèrdua, el descobriment de l’horror, de les formes que pot tenir l’abús i les formes en que ens podem arribar a sotmetre. Dotze nines que ens mostren com podem arribar a callar, però també com podem arribar a cridar”.

Julià Guillamon, Cultura/s, La Vanguàrdia: “un feminisme introvertit, rebel i incòmode: un feminisme que no es casa amb ningú”. “A més d’un to molt ben sostingut, hi ha tres o quatre contes bons de debò”.

Júlia Bacardit, Butxaca: “Amb els contes de Nines, quasi tots rodons, ha explotat amb èxit noves possibilitats i ha afilat la veu narrativa”.

Felip Pineda, València Plaza: “Amb la seua afilada escriptura, Villanueva ha construït un potent conjunt en què els distints contes s’entrellacen i ens mostren les diferents cares d’un mateix prisma. A mesura que avança la narració, que pren vol sobretot a la segona mitat del llibre, l’autora desmunta cadascuna de les peces d’una matrioixca per convidar-nos a una esfera íntima en què el text transita per paisatges gens amables: l’amarg record d’unes relacions familiars emmalaltides, la dificultat d’assumir la pròpia sexualitat o l’estremidora experiència d’un avortament. Nines, com quasi tota l’obra de Villanueva, és un magnífic exercici d’autoficció”.

Maria Rosa Nogués, Diari de Vilanova: “Muriel Villanueva ens presenta un microcosmos molt personal, però que es pot compartir perfectament des de l’experiència de cadascú”.

Entrevistes

Núria Juanico, al Diari Ara

Imma Muñoz, a l’On Barcelona, El Periódico

Griselda Oliver, a Núvol

Agnès Toda, a Ràdio Terra

Míriam Cano, a Els experts, Icat.fm

Anna Guitart, al Tria 33, Canal 33