Jo toco i tu balles

Premi Montflorit 2009

Jo toco i tu balles és un concert a dues veus, el duet on un mim de les Rambles i una professora de piano llegeixen un pentagrama pretèrit on ballen les cordes i les portes, els graons i els passadissos, cartes esgrogueïdes, un arquet i una faldilla arrugada sobre una butaca verda.

Jo toco i tu balles al Només hi faltes tu (Catalunya Música, amb Ester Pinart). Deu tastets literaris-musicals de la mà dels personatges de la novel·la – novembre de 2015.










Els lectors diuen…

He acabat de llegir-me el Jo toco i tu balles i voldria dir-te que m’ha encantat, però que molt. Ja havia llegit La Gatera i Motril 86, però el bon gust de boca que m’ha deixat aquest últim (que en realitat vas escriure abans que els altres dos) és tan únic i melós que no crec que se me’n vagi en alguns dies. Nena, és una delícia.

Montse Maestre Casadesús

M’he acabat Jo toco i tu balles i m’ha encantat!!! Ja et vaig comentar que m’agradava el vocabulari musical que utilitzes i les expressions! Els personatges són molt tendres i m’han enganxat molt! Molt humans! La història la trobo molt original i m’has anat sorprenent… I el final molt ben trobat!

Mar Font Cortadelles

M’he de treure el barret per com expliques aquesta història tant emocionalment complexa de la Irene (jo ho vaig provar d’explicar de paraula i no aconseguia fer-me entendre!). La història és densa, pesa, en el millor sentit de la paraula, vull dir que la sentia real, no tenia la sensació de que fos de “paper i cartró” ni que tampoc es pretengués que anés més enllà del que era. En poques paraules, m’ha semblat autèntic. També m’agrada com t’expresses i com descrius les situacions amb tota mena detalls ja sigui amb la imaginació o amb sensacions físiques dels personatges. M’he sentit molt a gust envoltat d’aquestes sensacions i descripcions.

Gerard Moré

Es un libro que viene con música. Habla de música, habla mucho de música, pero no es eso. No lleva música de fondo recomendada, tampoco es eso. Es mejor aún, y sobretodo más difícil. La música va en el texto, en su ritmo, en una combinación de palabras que está escrita en renglones pero bien se podría haber hecho en pentagramas. Así la lectura fluye bajo la batuta de Muriel, alegre cuando toca, solemne en otras ocasiones, siempre acertada con el tono.

Javi Agudo

Què més se’n diu?