El parèntesi esquerre

(Males Herbes, 2016)

La narradora d’aquesta història arriba en tren a una platja amb una nena de mesos a coll. Es disposa a passar unes setmanes en una de les casetes arran de sorra. El seu home acaba de morir i ella necessita obrir un parèntesi: oblidar alguna cosa, descobrir-ne alguna altra. Tanmateix, l’aparició d’una estrella de mar precedeix una sèrie de fets inquietants i, mentre la protagonista s’esquerda, ens submergim en el territori incert de l’al·legoria.

Amb un estil vivaç i directe i amb una força poètica aclaparadora, Muriel Villanueva ens guia pel viatge quotidià i alhora fantàstic d’una dona a la recerca de la pròpia maduresa.

Il·lustracions d’Aitana Carrasco.

Què se’n diu?

Anna Guitart, Tria 33: “Molt poètic i al·legòric. Una atmosfera molt especial”.

Esteve Plantada, Nació Digital: “Una novel·la curta de calfred intens, de deixar-se anar amb cada oració, d’escriptura depurada i amb un univers que conté dolor i dubtes, amb la fantasia aclaparadora de la realitat més crua”.

Tina Vallès, escriptora: “Autoficció com la d’El parèntesi esquerre de @murielvillanuev, sí. Valenta, lliure i que sacseja. Bravo, Muriel!”

Yannick Garcia, escriptor i traductor: “La Muriel Villanueva ha tornat a parir un llibre que és un cop de puny. La seua veu comença a ser inconfusible al meu cap. L’enhorabona!”

Jordi Cadellans, actor i escriptor: “No sé a què espereu per llegir El parèntesi esquerre de na Muriel Villanueva”.

Núria Juanico, Núvol: “La prosa d’El parèntesi esquerre és tensa i balsàmica, contundent i poètica, amiga de les metàfores sense perdre’s en digressions. No hi ha gaires capes que distreguin l’essència d’aquesta autoficció, en què algunes ferides es tanquen però deixen cicatrius”.

Xavi Aliaga, El Temps: “una novel·la breu, alhora que redona i commovedora, nodrida de l’estil cada vegada més identificable de l’autora i d’una gestió fascinant dels elements al·legòrics i fantàstics. Un món. O, més aviat, tot un univers, el de l’escriptora, polisèmic i suggeridor”.

Les nétes de Circe“Una obra meravellosa, poèticament forta i viva, amb tot un món al·legòric ben mediterrani, una mena de realisme màgic de casa nostra que li dóna una veu potent i única en el panorama literari català actual”.

Marina Porras, Ara Llegim: “Villanueva se’ns presenta com una autora madura que sap on va, que sap perfectament què fa quan escriu”.

La ciutat invisible: “Regenerar-te, recomposar-te com una estrella de mar, en una metamorfosis del tot al res i del res al tot. Aquesta és la proposta, a mig camí entre Kafka i Beckett, d’aquest llibre carregat de simbolisme i d’imatges precioses i efectives.”

Núria Serra, Sonograma Magazine: “La protagonista, l’autora i totes les mares del món poden llegir aquest llibre pensant en com es poden anar tancant parèntesis per defugir una viduïtat (una solitud) i provar-ho tot: la ficció, la metàfora, la teràpia i també la realitat.”

Lali Ribera, poetessa: “120 pàg esplèndides i imperdibles”.

Mar Font, Thalassejant: “Com sempre, el que escriu la Muriel, cada paraula, cada referent… estan allà per alguna cosa. No desaprofita una ocasió.”

Anna M. Gil, Cultura/s, La Vanguardia: “Esquiva estereotips i models culturals sobre l’experiència i la identitat; assaja nous llenguatges”.

Gerard de Josep, periodista: “He llegit mentre caminava, mentre la caixera passava els iogurts i l’hummus i em deia quant valia, mentre treia la targeta per pagar una quantitat inferior a tres euros, mentre pujava i baixava escales, mentre creuava la plaça Osca, mentre guardava el que havia comprat a la nevera. I ja no l’he deixat fins a acabar-lo. És bonic, puc dir-ne. […] Us garanteixo que aquí hi ha poesia de la bona, que us farà posar la pell de gallina, que sentireu les llàgrimes que es preparen, que esbossareu somriures de complicitat”.

Elisenda Solsona, escriptora: “Vaig començar un diumenge a primera hora de la tarda i a la nit ja l’havia acabat. No em vaig poder aixecar del sofà. El ritme de la seva prosa em van atrapar completament i segurament hauria trigat menys a acabar-lo si no fos perquè a cada dues o tres pàgines havia d’aturar-me i rellegir el fragment per tornar-lo a assaborir. Sabeu de què parlo, oi? Quan et sents completament identificada amb la història i saps que les reflexions que estàs llegint et serviran en un moment o altre i necessites subratllar-les. La protagonista parla sobre la maduresa, les relacions de parella i la descoberta d’una mateixa. Reflexions que s’intercalen amb una història inquietant, visceral i poètica. S’ha convertit, sens dubte, amb un dels nostres llibres de capçalera”.

Javi Agudo, monitor de submarinisme i moltes altres coses: “Muriel siempre me obliga a leer poesía, aunque escriba novelas”.

Males Herbes, editors: “…hi ha certes experiències, certes emocions, que no caben en paraules i per narrar-los forçosament els hem de ficcionar. La Muriel, perfectament conscient d’això, s’emporta fins al final aquesta necessitat d’explicar el que no es pot explicar fins que aconsegueix transfigurar la realitat. Aquesta irrupció d’allò fantàstic en allò quotidià és acceptada amb tota naturalitat, tant pels personatges com pel lector…”

Periples: “És un llibre petit però intens, que cap realment a una butxaca. No te més de 120 pàgines que et llegiràs d’una sentada però que de ben segur remouran alguna cosa a dins teu”.

Entrevistes

Conversa amb Júlia Bacardit a La Calders per a Núvol, el digital de cultura

Reportatge de Virgínia Martí al Telenotícies de TV3

Reportatge Narració de l’absència: Muriel Villanueva i Víctor Garcia Tur, al Tria33 (Canal 33)

Conversa amb Laia Pujol per a Libeslista al balcó de casa meva